Llibertat Carlos Cela

CARLOS EN LLIBERTAT !!!!!!

2008-10-25T11:35:00.004+02:00

Companys i companyes,

Informem que ahir 24 d'octubre fou posat en llibertat provisional el nostre company Carlos Cela Seoane, que l'Estat feixista l'ha mantingut segrestat nou mesos a la presó de Valdemoro (Madrid). El nostre company va sortir a mitja tarda d'ahir, hores després que fos depositada la fiança de 6.000 euros. Carlos era el darrer pres solidari del SRI que quedava ostatge de l'Estat de les detencions practicades per la Guàrdia Civil el passat 23 de gener a Galícia, Euskadi i Madrid. Després de les llibertats de Juanma Olarieta, el maig; de Fernan el setembre i Erlantz a primers d'octubre, amb la sortida de Carlos, tornem a comptar entre nosaltres als nostres companys i amics. Recordem que Luís Fernández, de Vigo, no va entrar a presó el gener per la seva condició de minusvàlid.

Ara cal afrontar els judicis que l'Estat els ha reservat. Criminalitzar la lluita solidària i antirepressiva que els nostres companys i amics duen a terme és el blanc de l'ofensiva de l'Estat. per això més que mai hem de defensar el dret a pensar diferent, a organitzar-se i a denunciar els abusos de l'Estat i la seva repressió contra tota dissidència.

El Comitè de Suport a Carlos Cela continuarà la seva tasca de denúncia davant dels judicis-farsa que es preparen a l'horitzó, per la seva defensa i dignitat, per a fer front a les despeses que suposaran els judicis i ajudar a pagar a la família les despeses de la malanomenada fiança, veritable impost de guerra que l'Estat feixista i capitalista imposa als seus ostatges.

CARLOS, BENVINGUT A CASA!!!!!

LLIBERTAT PRES@S POLITIQUES!!!

AMNISTIA!!!!

HOMENATGE POPULAR A JOSEFA SEOANE, mare de Carlos Cela

2008-08-25T17:41:00.003+02:00

El passat 26 de juliol, la Plataforma per la Llibertat de Carlos Cela va organitzar un emotiu acte i posterior sopar en homenatge a Josefa Seoane, mare de Carlos Cela, i també de Suso i Paco, empresonats igualment per l'Estat terrorista.

L'homenatge, celebrat a Acorunha (Galiza), ciutat natal de Carlos, està més que justificat donat que des de fa més de 25 anys Josefa ha conegut la repressió de l'Estat capitalista espanyol i ella, amb la seva fermesa i solidaritat ha estat un referent solidari per a moltes famílies i gent solidària. Ara, amb els tres fills empresonats, el darrer dels quals el nostre company i amic Carlos, està travessant un moment personal delicat. El nostre suport i força envers ella. PEPITA, amb tú, sempre. Per la llibertat dels teus fills, per la llibertat d'en Carlos; la lluita continua.

Enllaç a un video de l'homenatge: http://blip.tv/file/1147797/

ENS ARRIBEN MÉS ACCIONS EN SUPORT A CARLOS CELA

2008-07-25T12:12:00.004+02:00

Com estava previst, al llarg de diferents punts del Baix Llobregat, Vallès, Barcelonès, Penedès, Terres de Ponent,...s'han anat seguint accions solidàries amb el nostre company empresonat des de gener a Valdemoro, per ordre de l'Audiència Nacional, acusat de "col·laboració amb banda armada". Quan la única arma que Carlos ha conegut i coneix és LA SOLIDARITAT, com la que ha vingut exercint durant anys amb els repressaliats/ades polítiques i socials.

Per altra part, els enviaments de faxos i cartes a la direcció de la presó de Valdemoro i a la Secretaria general d'Institucions Penitenciàries s'ha complert el mínim esperat, amb més d'un centenar llarg d'enviaments durant la Jornada del passat 23 de juliol, arribant als oïdes dels carcellers i responsables penitenciaris la nostra protesta, denúncia i clam per la llibertat del nostre company.

Però hem de continuar organitzant-nos, coordinant accions, alçant la nostra denúncia tant alt com puguem. Per això comptem amb la teva solidaritat, el teu ajut. Fas falta. T'animem a que contactis amb nosaltres i cadascú des del seu col·lectiu, grup, zona,... aporti el seu granet de sorra. Contra la legislació antiterrorista, per la llibertat d'expressió, contra la criminalització de la solidaritat, MOU-TE !!!!

comitesuportcarlos@kasalet.org

PRIMERES ACCIONS DE LA CAMPANYA EN SUPORT DE CARLOS CELA. Bona resposta d'enviaments de faxos a Valdemoro i Institucions Penitenciàries

2008-07-23T22:20:00.004+02:00

La Jornada Solidària per la Llibertat del nostre company, està tenint de moment una resposta suficient com per arribar als oïdes dels carcellers i responsables penitenciaris. Pel cap baix, en aquests moments, segons un seguiment mínim, i a manca de major concreció, podem estar segurs que un centenar de faxos han estat enviats en el dia d'avui. Com de vegades sol passar, la direcció de la presó de Valdemoro davant l'allau inicial, de bon matí, ha decidit tancar la línia, pel que ha estat impossible que els enviaments a partir de llavors arribèssin al seu destí. No així a Institucions Penitenciàries.

És important, doncs, que per a fer-nos sentir amb més força en els dies propers continuem intentant d'enviar més faxos i cartes, que sàpiguen que no està sol el nostre company i el VOLEM A CASA, JA!. Carlos s'ho mereix i la solidaritat amb els i les pres@s, també.

Aixímateix, també comencem a rebre les primeres fotografies de pintades i pancartes, bàsicament aquestes de Barcelona. Avui s'estàn realitzant més accions solidàries en diversos indrets i sabem que demà 24 i demà passat 25 se'n preparen més.

També surten articles sobre la situació de Carlos Cela i la Jornada a L'Accent i a Directa.

Companys i companyes: si feu una pancarta, pintada o activitat procureu de fer alguna fotografia -per tenir-ne constància gràfica, més que res- i envieu-la a comitesuportcarlos@kasalet.org

23 DE JULIOL: ENVIAMENT DE FAXOS I CARTES A VALDEMORO I INSTITUCIONS PENITENCIARIES

2008-07-23T10:18:00.005+02:00

Companys, companyes
Solidaris, solidàries

Com sabeu, des del Comitè hem llançat la iniciativa d'avui d'enviar faxos o cartes a la presó de Valdemoro i a Institucions Penitenciàries, que podeu continuar fent en els propers dies.

Tot solidari, tota solidària, pot sumar-se a la protesta davant la direcció de la presó de Valdemoro, on es troba el nostre company Carlos Cela des del 25 de gener, detingut dos dies abans per la Guàrdia Civil sota l'aplicació de la legislació antiterrorista- i a Institucions Penitenciaries. Després de sis mesos justos de la seva detenció li han denegat altre cop la seva llibertat, quan no tenen CAP prova acusatòria contra ell. Li estant fent pagar el seu compromís solidari amb els pres*s polítiques. I a més, li restringeixien els seus drets penitenciaris.

PROTESTA! EXIGEIX LA SEVA LLIBERTAT!!! ENVIA UN FAX O UNA CARTA.

FES-TE SENTIR!!!!! CARLOS NO ESTÀ SOL !!!!!!

El Ctè. ha elaborat els següents textos. Tú pots enviar el que creguis més convenient.

A/A CENTRO PENITENCIARIO MADRIDIII
Director Jesús Eladio del Rey Reguillo

Ctra. de Pinto a San Martín de la Vega, Km. 5
28340 Valdemoro (Madrid)
Tel: 91 888 70 61
Fax: 91 692 03 92

______________________________________________________________manifiesto/ manifestamos por la presente mi/nuestra más enérgica repulsa ante las restricciones de los derechos penitenciarios que se le vienen sometiendo injustamente a CARLOS CELA SEOANE (preso en Valdemoro desde el pasado 25 de enero) con las visitas restringidas y sin comunicarse con su entorno social y amistades, realizar actividades, etc, manteniéndolo injustamente aislado. Después de seis meses de cárcel sin que se haya presentado prueba alguna de nada contra él, sin derecho a defenderse, constituye una grave vulneración a su principio de inocencia y contra su dignidad.
Circunstancia que sólo se entiende como resultado de una clara voluntad politica de los organismos e instituciones públicas de criminalizar y perseguir la labor solidaria y de apoyo a los derechos de los presos políticos que ejercía nuestro compañero. Por lo que coincidiendo con la Jornada solidaria por la Libertad de Carlos Cela y compañeros, convocada por el Comitè de Suport a Carlos Cela, me solidarizo con el compañero CARLOS; a la par que denuncio/amos el montaje político de su detención y encarcelamiento; denuncio/amos también a la dirección de la cárcel de Valdemoro y a Instituciones Penitenciarias por el acoso, abusos y vulneración de los derechos de Carlos en la prisión; por lo que exijo/gimos rotunda y enérgicamente le sean levantadas inmediatamente las restricciones de sus derechos penitenciarios y -asímismo- sea puesto inmediatamente en libertad.

¡Libertad Carlos Cela!
¡Libertad presos/as antifascistas!

Firmado:
______________________________________________________

23 de juliol, Jornada de lluita solidària per la Lliberat de Carlos Cela

A/A SECRETARIA GENERAL DE INSTITUCIONES PENITENCIARIAS
Sra. Mercedes Gallizo Llamas

c/Alcalá, 38-40 28014 Madrid
Tel: 91 335 49 51
Fax: 91 335 40 52

¡Libertad Carlos Cela!
¡Libertad presos/as antifascistas!

Firmado:
______________________________________________________

23 de juliol, Jornada de lluita solidària per la Lliberat de Carlos Cela

23 de JULIOL , JORNADA SOLIDÀRIA PER LA LLIBERTAT DE CARLOS

2008-07-21T17:21:00.003+02:00

Des del COMITÈ DE SUPORT A CARLOS CELA hem pres la iniciativa d'una jornada solidària el 23 de juliol destinada a trencar el silenci i fer saber a Institucions Penitenciàries que Carlos gaudeix del nostre suport. Exigim la llibertat inmediata d'aquest solidari antifeixista que porta mig any ! segrestat per l'estat espanyol, sense cap prova!. Exigim també que li sigui aixecada la restricció dels seus drets penitenciaris, que el mantenen aïllat, sense poder fer activitats, rebre visites o escriure regularment. A part de les reiterades ocasions que ha estat enviat a una cel·la d'aïllament.

EL 23 I EN ELS DIES SEGÜENTS, ENVIA UN FAX, ESCRIU UNA CARTA O TELEGRAMA i DENÚNCIA A LA PRESÓ DE VALDEMORO O INSTITUCIONS PENITENCIARIES. FEU PINTADES AL BARRI O VILA, PENJEU UNA PANCARTA, DESTINEU UNA KAFETA AL FONS SOLIDARI QUE HEM COMENÇAT A OMPLIR, ORGANITZEU UNA XERRADA, DISTRIBUIU AQUESTA OCTAVETA O EL MANIFEST...

Siguem imaginatius. Fen-nos sentit, solidaritza't amb Carlos i els solidaris antifeixistes empresonats!

Qualsevol acció o activitat que organitzeu ens agradaria que ens ho fessiu saber al Ctè. Envieu-nos fotos o una petita descripció del que heu fet.

Centro Penitenciario Madrid III
Director Jesús Eladio del Rey Reguillo
Ctra. de Pinto a San Martín de la Vega, Km. 5
28340 Valdemoro (Madrid)
Tel: 91 888 70 61
Fax: 91 692 03 92

Secretaria General de Instituciones Penitenciarias
Sra. Mercedes Gallizo Llamas
c/Alcalá, 38-40 28014 Madrid
Tel: 91 335 49 51
Fax: 91 335 40 52

Posa't en contacte amb el Cté. (comitesuportcarlos@kasalet.org)

SUPRIMEIXEN ELS DRETS PENITENCIARIS DE CARLOS

2008-07-21T17:19:00.002+02:00

Des del dissabte 21 de juny, els drets penitenciaris fonamentals dels quals n' és titular cada pres, li han estat retirats arbitràriament a Carlos Cela Seoane, pres des del 23 de gener. Se li nega, per tant, el dret a rebre visites, amb l'argument que els permisos estant caducats i algunes visites "són perilloses pera la seguretat del centre". Segons la legislació penitenciària, els permisos caduquen als 6 mesos després que la persona autoritzada faci la primera visita, Carlos, només duu 5 mesos a la presó pel que és totalment impossible que cap dels seus permisos hagi vençut el termini. A més d'això, quan ha va volgut enviar cartes, recentment, per a informar a les persones autoritzades de la seva actual situació aquestes han estat censurades o rebutjades pels funcionaris per autodefinir-se'n en les mateixes com pres polític.

EL TRIBUNAL SUPREM NEGA LA LLIBERTAT DE CARLOS

2008-07-21T17:16:00.001+02:00

El passat 14 de juny el Tribunal Suprem va rebutjar el recurs que presentat el 30 d'abril passat reclamava la seva llibertat. Després de quasi 45 dies de termini que el propi tribunal espanyol s'havia marcat, ha rebutjat tota possibilitat de excarceració del nostre company Carlos Cela. El recurs havia estat presentat juntament amb el llavors també pres Juan Manuel Olarieta, des de mitjans de maig en llibertat provisional, llibertat que pel moment se li ha negat en el cas de Carlos. En qualsevol cas, el següent pas és romandre a l'espera que es repeteixi novament el judici, donat que la resolució va ser donada per un jutge substitut, mesura que l'advocat de Carlos considera injusta.

VAGA DE FAM

2008-07-21T17:11:00.001+02:00

El 30 d'abril el nostre company Carlos iniciava una VAGA de FAM per a denunciar els abusos a que se'l sotmet per part dels carcellers; exigir una cel·la pròpia, estar juntament amb altres presos polítics de la presó, en un mateix mòdul i ser reconegut com a pres polític. Passats quinze dies, el 15 de maig Carlos va decidir abandonar la vaga de fan, els motius no han estat ni la pressió dels carcellers ni el seu estat de salut. Segons ha manifestat ell mateix, ja tenia planificada la temporalitat de la mesura de pressió contra la direcció de la presó de valdemoro. El seu estat de salut en el moment de finalitzar la vaga era bona i millorà amb el pas de les poques hores. Els objectius no han estat assolits, però ha servit, en paraules de Carlos, per a conèixer millor les pautes de comportament i reacció dels carcellers i la direcció de la presó.

CARTA DES DE VALDEMORO, 5-3-2008

2008-07-21T17:08:00.005+02:00

A les poques setmanes d'ingressar a presó el Cté. va rebre la primera

carta del nostre company des de Valdemoro, dirigida al conjunt de la penya.
Per la descripció de la seva detenció i posterior empresonament, per la seva emotivitat, és d'interès general i creiem oportú reproduir-la.

Valdemoro 5 de Marzo de 2008

Hola gente de la asamblea!

Andaba yo matinando por el patio cuando me di cuenta que no os escrebiera aún nada sobre mi detención Sabeis lo que pasa? Que escribí a tanta gente que me olvidé de vosotros, mil perdones!!Tanto escribir de mi que estaba un poco aburrido, pero con vosotros tengo una gran deuda por todo lo que estais haciendo, muchas gracias por todo.En fin, espero que os sirva, lo hice con la intención de que os sirva para el blog ese que estáis montando.Ya me diréis.
Estoy a vuestra disposición, cualquier cosa que penseis de mí aquí estoy (manualidades no, por favor, jejeje)
" Lo habréis escuchado. Dicen que las mantas de la DGS son lúgubres e sucias, malolientes siempre. Que apestan a sudor, a baba seca y a todo tipo de excrección humana. Que entre sus ásperos pelos tan oscuros pululan abundantes parásitos al acecho de la moral mas viviente y adecuada… (…)Entraba allí, liberadas ya las manos de los grilletes. Miraba alrededor buscando algo en aquel mundo tan agreste y complejo, perdida en aquella desolación cósmica de ser acorralado, y me tendía lentamente sobre el suelo y me enrollaba con gusto en esa manta y sentia, al hacerlo, un agradeciemento infinito de aquella compañía. Yo no sé pero discrepo de la opinión general. Son cosas raras, sentimientos que se le fijan a uno. Me acostaba allí, me daba media vuelta, sin asco alguno, os lo juro, sin notar en absoluto esa aspereza. Todo era por fin suave, protector, cálido…""Una extraña aventura". Eva Forest.
Leyendo este relato de la manta de la DGS de Eva Forest, me acordé de "mi" manta si, marrón, sucia, usada… pero peor era el colchón donde tenías que recostarte, eso sí estaba sucio!. Pero no dejé de acostarme y abrigarme con esa manta, intentando dormir todo lo posible (mientras dormia no pensaba) sin saber si era noche o dia, había una luz encendida que nunca apagaban. Sacándome de cuando en vez para ir a declarar, siempre salía con los ojos tapados. Me negué a declarar, al reconocimiento fotográfico, a lass pruebas de ADN, no firmé nada… dos veces a mi lado, un abogado de oficio un día y una abogada al siguiente, y yo pensando que no podían ser abogados, que eran de ellos !Acurrucado en aquel camastro se me venían a la mente las imagenes. Cómo se me echaron encima y esposaron, la cara de mi madre que acababa de salir de su habitación. La lectura de derechos, que ironía! El robo, (porque no se le puede llamar de otra manera) de mis cosas. Todos los libros de Marx, Lennin, Mao, Stalin; colecciones enteras de Txalaparta; poesías originales escritas a mano de mi hermano Paco, "oiga que eso son poesías!…" , "da igual" me respondieron. Toda la colección de pegatas, cartas personales, las facturas del bar!!! Los contratos de las máquinas expendedoras! Fotos, muchas fotos. Siete horas esquilmando nuestros recuerdos, nuestra memoria (hay que recordar que en Vigo se llevaron los libros de la Comuna Carlos Marx de la cárcel de Soria). Recuerdos que para ellos son como trofeos de guerra y como botín de guerra; como buitres fueron por las huchas de Ceivar y SRI en el Faluya.Imagenes coma la de Pepita en la cocina, yo en la entrada de casa, a punto de salir, la puerta ligeramente abierta, ella levantando el puño, susurrándome "con la cabeza alta", ese fue el único contacto con ella durante as 7 horas, estaba incomunicado ya.A punto de salir, en su nerviosismo "que cantidad de gente hay abajo, a taparse todos!". Uno de ellos me ofrece taparme con la capucha a lo que respondo que yo no tengo nada que esconder. Ya en el portal, la cantidad de gente en la calle, los cámaras, fotógrafos… e tu estás muy cansado, 7 horas casi de pié, esposado a la espalda, manos doloridas, el hombro derecho te duele… pero da igual, algo te sube por el cuerpo, una vocecita que dice "venga Carliños, ahora a sonrreir mecagoendios!" que nunca nos borren la sonrisa de los labios…Y asi salgo, miro a la derecha, a la izquierda y de frente! Los Chemaris, las Vanessinhas, Marquinhos… dando gritos de ánimo, mejor imposible!!Las imagenes del Faluya, como roban las huchas, mirando las pegatas, la decoración, y yo dando vueltas, quedándome con los recuerdos, tantas horas y tantas historias allí vividas, despidiendome del Faluya a mi manera, sin prestar atención a lo que hacen los buitres. La calle cortada, las caras de los dueños y cocineros del restaurante vegetariano ("problemas?, ninguno, todo lo contrario", graciñas). El circo que montaron. Salida del Faluya y para mi sorpresa allí están los Davides, los Danis, los Tones … gritando, impresionante.En el coche otra vez, incómodo con las manos atrás, un Patrol abriendo camino con las sirenas, llegamos a un sitio de Medicina Legal de Os Castros, yo pidiera forense, me desesposaron, las manos moradas y muy hinchadas, "pero hombre, si te apretaban haberlo dicho" no respondo pero pienso que esa es mi actitud, no quejarme, no decir nada. Me esposaron con las manos delante y marchamos a Madrid, todo el viaje encapuchado. Ponen el parte de la Radio Galega, me entero de las demás detenciones, dejan unos minutos y, qué suerte! Puedo escuchar una de mis canciones preferidas: "A Historia é nosa" de la Matraca Perversa. Sonrisa en los labios, esa canción me acompaña todo el trayecto en la memoria y en los calabozos de la DGS.La mesma canción que tarareo en la celda de aislamiento, a la cual llego despues de estar tres días en el Módulo 1 de Soto del Real. Tres días compartiendo celda con otros dos detenidos, el abogado Olarieta y compartiendo charlas con dos compas vascos, pero solo tres días. Al tercero se llevan a mi compañero de conducción y quedo solo. Como nosotros, por principio, nos negamos a compartir celda con presos sociales, me llevan a aislamiento. Yo duro en Soto un día más, el viernes me llevan a Ingresos para salir o sábado de conducción. Lo suficiente para que a mi madre, esperando en la sala de espera de Comunicaciones, le nieguen la visita. Tres días en los que saboreo aún la primera visita con Pepita, emocionante y llena de sentimiento. Tres dias solo con un compañero, política de dispersión, Fernan en Soto, Olarieta en Navalcarnero, Erlantz en Meco y yo en Valdemoro.Llegada a Valdemoro, en Ingresos me entero de que está mi amigo, David Garaboa, en el Módulo 6. Y allí me llevan despues de estar cuatro días en Ingresos. Llego al Módulo 6, comienzo a buscar en la sala de fumadores, en la de no fumadores, no lo veo. Recorro el patio nervioso y allí está! Paseando con otro hombre, El David! No me ve, me acerco por detrás y le digo: "qué, ya non saludamos a los amigos?". Se da la vuelta, sorpresa, un gran abrazo, casi lo machaco...Me cuenta sus problemas, lo obligan a compartir celda con un preso social, plantes, chapeos, una semana en huelga de hambre... ahora se soluciona, nos juntan en la misma celda. Compartimos recuerdos, risas, inquietudes, durante casi un mes. Tenía juicio, pero como su defensa era el abogado Olarieta, se suspende. Lo vuelve a tener el 25 de febrero. Gana la batalla judicial y política, se declara militante del PCE(r), no logran encontrar vínculo entre PCE(r) y GRAPO, existe y ya está. La petición del fiscal era de 14 años y lo condenarán a 14 años, así funciona la justicia española. Como diría Ángel Elkano, compa vasco de la mesa nacional de Batasuna, que pudimos disfrutar una semana de compañía con el: "ganamos todos los juicios, pero perdemos todas las sentencias"Vuelvo a estar solo, política de dispersión, soy el único preso político del Módulo, ahora el único FIES-·. Por lo visto soy muy peligroso, por eso me restringen las cartas (tres a la semana) me intervienen las comunicaciones, no puedo ir al polideportivo, ni ir a las clases fuera del Módulo.En Soto, para justificar estas medidas argumentan, en un papel que te entregan, entre otras cosas, lo siguiente:Por:"La capacidad criminal y la peligrosidad del interno, patente en los delitos cometidos (terrorismo) por los que actualmente se encuentra preso".Capacidad criminal?? Aún estoy esperando a que venga el especialista a tomarme medidas de la cabezaEn Valdemoro es así:"Vinculación con banda terrorista, sin que existan signos inequívocos de abandono de sus fines y medios, ni declaración expresa de la violencia, ni colaboración con las autoridades…"Me acusan de pertener a banda armada y de colaboración, claro. Es lo que dicen ellos. El Auto de prisión, redactado por la Guardia Civil, sin pruebas, sin acusaciones concretas, no les hace falta.Yo estoy aquí, por Valdemoro, haciendo algo de deporte, sí, sí incrédulos, dios que gente!! Leyendo mucho, escribiendo a toda la peña a pesar de los límites, paseando por el patio intuyendo los atardeceres, mirando al cielo y ver como las nubes van cambiando de tonalidad, de color. Me levanto por la mañana a las 7:30h, recuento a las 7:45h, sentado viendo pasar los coches, los cercanías, mirando Pinto a lo lejos..Acostado cuando anochece, con la luz encendida leyendo "la voz dormida" de Dulce Chacón, mirando las fotos de mi viejos, las pancartas colgadas, las fotos de los periódicos del 24 de enero, viendo a Meixide, a Xan, a Tone, a los valencianos, a los Barraganes, los Narcos... que felicidad ver caras amigas! Las fotos del Faluya con Davide, Txiki...Mirando, esta vez si, un atardecer en la playa de Riazor, preciso, con globo incluido, graciñas parella!Escuchando música, acostada, mirando para el techo, intuyendo las estrellas, soñando con vuestas caras, de Brigada, de Sergio, de Oskar, de Diego, Aida, Laura, Iria, Sofia..sonriendo por dentro y por fuera, recordando tantos momentos que no nos podrán robar hagan lo que hagan, porque van en la memoria, en el corazón. Y quien le pone rejas al corazón??Recordando los momentos ya vividos aquí dentro, cuando nos llevan al Módulo 1 de Soto, cargado con el macuto, dejando a los cuatro de Markina, cuatro chavales detenidos por kale borroka, ,me paro, me doy la vuelta y levanto el puño, y, a lo lejos, los cuatro saltando levantando el puño! El abrazo dado a mi compa Olarieta cuando lo llevan de cunda, los abrazos que me dan los compas vascos cuando me llevan a aislamiento. La despedida con David, en el chabolo, íntima con fuertes abrazos, conteniendo las lágrimas como podemos (que somos unos duros boltxes, pues mira tú que tontería). La otra despedida, ya abajo, delante del enemigo, con sonrisas, los puños en alto, allí lo veo marchar, con el macuto a la espalda, alejándose por el corredor...Sentado en el chabolo, son las 15:00h, nos abren a las 16:00h, cenamos a las 19:30h y nos cierran a las 20:30h. Sentado, picándome el sol en la cara, viendo pasar un Ibiza negro y el entrañable Cercanías (el txukutxuku) mirando las nubes, volviendo a sonreir y recordando las palabras que dijo un compa vasco de David cuando se despedia aquí en Valdemoro "que no nos cambien David!!!"
Pues eso colegas, que no nos cambien nunca!! Estoy sencillamente orgulloso de formar parte de vosotros.

La historia es nuestra y el futuro depende de cada uno de nosotros.

Dentro y fuera Resistencia!!

Un gran abrazo solidario.

PD: Es rotundamente falso que haya acabado con los pastelitos del economato y la leche condensada, que conste en acta!!

VIDEO MANIFESTACIONS EN SUPORT A CARLOS CELA

2008-07-21T16:22:00.004+02:00

Video de les primeres manifestacions de solidaritat a Galícia, després de la detenció de Carlos.

MANIFEST

2008-07-19T10:57:00.000+02:00

LLIBERTAT CARLOS, ET VOLEM A CASA JA!!!

Solidaritat amb els companys empresonats del Socors Roig Internacional!!!

En Carlos és un noi de Galícia, conegut per molts de nosaltres. Molts hem sigut els que hem compartit oci i militància amb aquest gallec, que va estar vivint a Catalunya una bona temporada. De caràcter afable i sempre disposat a ajudar els altres, en Carlos va arribar a Catalunya, disposat a implicar-se i a compartir les nostres lluites, alhora que ens feia partícip de les seves.
En Carlos es va integrar en el ric teixit de moviments socials que s’engloben a Catalunya i va col·laborar en desenes de col·lectius de diferents postures ideològiques. Sempre mostrant la solidaritat vers els més desfavorits.
La seva militància va començar a l’adolescència amb la detenció dels seus 2 germans, acusats de pertinença a l’organització armada G.R.A.P.O. Fet que va obrir-li els ulls, patint la repressió al nucli de la família: paraules com dispersió o tortures es van convertir en el seu dia a dia. No va tardar gaire a començar a militar en diferents moviments socials d’A Corunha, la seva ciutat natal, sempre mostrant molta atenció a la lluita antirepressiva i de suport als presos polítics del P.C.E.(r) i del G.R.A.P.O. Des de l’A.FA.P.P (Associació de Familiars i Amics de Presos Polítics).
És en aquest marc en el que el Carlos arriba a Catalunya molts anys més tard, després d’una intensa trajectòria política a Galícia. Carlos, juntament amb varis companys que va conèixer a Catalunya, van començar una campanya per denunciar la situació del pres polític Francisco Brotons. Molts de vosaltres recordareu la intensa campanya que es va fer des de Catalunya per aquest pres, la qual va rebre el suport i la col·laboració d’una gran part de col·lectius de Barcelona, Terrassa, Cornellà, Sabadell, Viladecans, Vilafranca, Girona, Lleida... També va estar present en la preparació de l’homenatge de la presa política catalana Mercè Padrós.
Paral·lelament va col·laborar amb vàries organitzacions de Catalunya com Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, Col·lectiu de suport als presos polítics catalans Rescat, Assemblea de detinguts del 4 d'octubre, el cas dels 3 de Gràcia, Assemblea d'okupes de Terrassa i de Cornellà, la campanya de suport als presos en lluita entre molts d'altres.
Des de que en Carlos havia tornat a A Corunha per estar amb la seva mare, que estava malalta, va seguir la seva tasca solidària des d'allà, organitzant actes, xerrades, venent material (xapes, postals, samarretes,...) per donar suport als presos i recollir diners per les necessitats tant dels presos com dels familiars, des de l'SRI (Socors Roig Internacional).
Tot i això no s’oblidava de les nostres lluites, per tant va mostrant la seva solidaritat des d’allà: va organitzar dos cicles de xerrades per Galícia (l'any 2002 i el 2005). La primera amb Rescat i SAT explicant les detencions al 2001 d'en Zigor, en Diego, la Laura, en JuanRa i la Lola i la repressió als moviments socials de Catalunya. La segona vegada convidant a més col·lectius com Rescat, SAT (el cas de la bandera), el cas dels 3 de Gràcia, el cas del 4 d'octubre i l'empresonament de dos nois d'Hospitalet, i el cas de les detencions d'anarquistes a Catalunya. Gràcies a la col·laboració i coordinació amb l’SRI, a través del Carlos, es van poder realitzar aquestes dues gires de xerrades per Galícia. També gràcies a la seva mare que ens va acollir a casa seva i va ajudar a lligar alguna xerrada de les gires.
El passat 23 de gener, de matinada, la guàrdia civil va entrar a casa del Carlos i el va detenir, aplicant- li la llei antiterrorista i enviant-lo a Madrid. L'operació la va dirigir la sala 6a de l'Audiència Nacional espanyola i es va cobrar vàries detencions més: dues persones a Euskadi (Fernando i Erlantz) i a Madrid es va detenir a en Juan Mª Olarieta, un conegut advocat que defensava a presos polítics i que col·laborava amb l'SRI, en llibertat provisional, però, des de mitjans de maig. En Carlos i totes aquestes persones han ingressat a presons de Madrid a l'espera de judici.
En aquesta mateixa operació també van detenir a una persona que no va entrar a presó, en Luís Fernàndez, un company de Galícia que ens va acollir a casa seva en diverses ocasions i organitzà diverses
xerrades i campanyes en solidaritat amb diversos casos repressius a Catalunya al seu poble , antic militant sindical i polític del PCE(r) de Vigo. Luís, més conegut com "Che" també havia patit la repressió a la seva pell sent empresonat i quedant amb cadira de rodes després de ser disparat, per l’esquena, durant la seva detenció l’any 1980. Actualment es dedica a la lluita antirepressiva amb l'SRI. Des d'aquí volem donar-li també una abraçada solidària i revolucionària.
Totes aquestes detencions i empresonaments no han anat contra membres dels G.R.A.P.O. o del P.C.E.(r) sinó que han anat contra l'organització antirepressiva que dòna suport als presos i familiars d'aquests, el Socors Roig Internacional. Estem totalment d'acord amb el comunicat emès per l'SRI ".... ens fa pensar sense cap mena de dubtes que volen silenciar en primer terme la tasca de solidaritati antirepressiva vers els presos i preses polítics que duem a terme el SRI. Tal com il·legalitzen partits, tanquen mitjans de comunicació dissonants amb el sistema; criminalitzen les lluites populars,... també -ara- persegueixen la solidaritat, la denúncia contra la tortura i el terrorisme d'estat que des de SRI venim realitzant des de fa uns anys. Una tasca de denúncia pública i perfectament coneguda que venim desenvolupant al carrer, al costat dels moviments i sectors populars com la que estan desenvolupant els companys ara detinguts....".
Des del Comitè de Suport a en Carlos exigim la llibertat immediata de les persones empresonades i demanem que s'aturi la persecució contra l'SRI i els seus membres. Ens adherim plenament al comunicat emès per l'SRI i volem mostrar la solidaritat cap a en Carlos i les persones empresonades i donar-los tots els ànims i la força que puguem des d’aquí. També volem expressar la nostra solidaritat i denunciar públicament la repressió que esta patint l'organització Socors Roig Internacional, amb la qual hem treballat conjuntament en diverses ocasions.
A les persones o entitats que vulgueu col·laborar us demanem que estigueu atents a les convocatòries que puguin sorgir, i el que sí que us avancem ja és la direcció(cal tenir en compte el trasllats, intentaríem avisar) per tal de que puguem començar a enviar-li cartes donant-li el nostre suport. També us facilitem aquest correu ( comitesuportcarlos@kasalet.org ) perquè us pugueu posar en contacte amb nosaltres pel que faci falta. Estem recollint adhesions col·lectives en suport al company Carlos, signeu!

Llibertat preses i presos polítics ! Carlos et volem a casa ja !

ESCRIU A CARLOS CARLOS CELA SEOANE

Centro Penitenciario Madrid III
Ctra. de Pinto a San Martin de la Vega km. 5
28340 Valdemoro. Madrid